Bibliografia

Accademia della Crusca (2021). La parola di Dante fresca di giornata. Florència: Accademia della Crusca.

Accademia della Crusca; Istituto del CNR Opera del Vocabolario Italiano (2014-2019). Vocabolario dantesco. Florència: Accademia della Crusca; Istituto del CNR Opera del Vocabolario Italiano.

Alighieri, Dante (1869). La divina commedia di Dante Alighieri col comento di Pietro Fraticelli. Florència: Barbèra.

Alòs-Moner i de Dou, Ramon d’ (1921): «Dant Alighieri». D’Ací d’Allà VIII. 726-729.

Ardolino, Francesco (2009). «Dante Alighieri». Dins: Francisco Lafarga i Luis Pegenaute (ed.). Diccionario histórico de la traducción en España. Madrid: Gredos. 282-286.

Ardolino, Francesco (2021). «Figuracions beatífiques. en el Modernisme». Dins: Dante Alighieri, La vida nova, Manuel de Montoliu (trad.). Barcelona: Barcino. 11-40.

Arqués, Rossend (2004). «Reescriure Dante: La Comèdia de Sagarra i Mira». Reduccions: revista de poesia 81-82. 215-225.

Arqués, Rossend (2016). «La Vida nova de Dante a la nova Catalunya entre decadentisme i blanors burgeses. Traducció i poètica». Anuari Trilcat 6. 3-31.

Bacardí, Montserrat (2005). «Antoni Bulbena i Tosell, traductor en guerra». Dins: Miquel Gibert i Marcel Ortín (ed.). Gèneres i formes en la literatura catalana d’entreguerres (1918-1939). Lleida: Puntcum. 169-177.

Badia i Margarit, Antoni (1973). «La versió catalana de la Divina Comèdia d’Andreu Febrer». Dins: Maria Cardús (ed.). La llengua catalana ahir i avui. Barcelona: Curial. 44-101.

Bulbena Tosell, Antoni (trad.) (1908a). Dante Alighieri, La Divina comedia. Barcelona: Arthur Suarez.

Bulbena Tosell, Antoni (1908b). Nota bibliogràfica d’en Antoni Bulbena-Tosell (1885-1908). Barcelona: Arthur Suarez.

Bulbena, Antoni (trad.) (1891). Miquel de Cervantes Saavedra, L’enginyós cavaller don Quixot de la Manxa. Barcelona: Tipografía de F. Altés.

Coll i Amargós, Joaquim (1998). Narcís Verdaguer i Callís (1862-1918) i el catalanisme possibilista. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Collell, Jaume (1916). «Lo poema de Camoens en catalá». La Gazeta de Vic III, 331. 2.

Cunill-Sabatés, Guillem (2019). La traducció de Josep Maria de Sagarra de la Divina comèdia: les publicacions i el context històric [treball final de màster]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.

Cunill-Sabatés, Guillem (2021a). «La Divina comedia de Sagarra y otras traducciones catalanas del siglo xx». Ínsula, monogràfic «Dante y la cultura hispánica: 1321-2021» 895-896. 29-33.

Cunill-Sabatés, Guillem (2021b). «Llegir Dante en català». Visat 32. 13-19.

Dardano, Maurizio (1978). La formazione delle parole nell’italiano di oggi. Roma: Bulzoni.

Delclòs, Joaquim (2019). Dos poetes per a un himne: Els segadors. Emili Guanyabens (vol. 1). Barcelona: La Desclosa.

De Mauro, Tullio (2006). «Dove nascono i neologismi». Dins: Giovanni Adamo i Valeria della Valle (ed.). Che fine fanno i neologismi? A cento anni dalla pubblicazione del Dizionario moderno di Alfredo Panzini. Florència: Leo S. Olschki.

Di Girolamo, Costanzo (2001). «La Divina comèdia en català». L’Espill 7. 131-140.

Fabra, Pompeu (1929). «La normalització de la gramàtica». La Revista XV. 3-4.

Fabra, Pompeu (2006) [1933]. Gramàtica catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Farinelli, Arturo (1922). «Dante in Ispagna nell’Età Media». Dins: Dante in Spagna, Francia, Inghilterra, Germania (Dante e Goethe). Torí: Fratelli Bocca. 30-195.

Gavagnin, Gabriella (2005). Classicisme i Renaixement: una idea d’Itàlia durant el Noucentisme. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Genís i Aguilar, Martí (1908). «Prolech». Dins: Antoni d’Espona i Nuix, Poesies. Vic: Gazeta Montanyesa. 5-8.

Gómez Soler, Patricia Rosa (2013). El uso ideológico de Dante Alighieri en Cataluña (1889-1921). Alacant: Universitat d’Alacant.

Grossmann, Maria; Rainer, Franz (ed.) (2004). La formazione delle parole in italiano. Berlín: Max Niemeyer.

Guanyavents, Emili (1928). «Advertiment del corrector». Dins: Obres completes de Narcís Oller I. La Papallona, L’Escanyapobres. Barcelona: Gustau Gili. V-VII.

Llorenç i Blat, Josep (2015). «Antoni d’Espona i de Nuix (Vic, 1849 — Vic, 1917), traductor de la Commedia». Dins: Manuel Pérez Saldanya i Rafael Roca Ricart (cur.). Actes del dissetè col·loqui internacional de llengua i literatura catalanes. Barcelona; València: Institut d’Estudis Catalans. 349-365.

Manni, Paola (2013). La lingua di Dante. Bolonya: Il Mulino.

Manni, Paola (2018). «Da Dante a noi. Parole nel lessico italiano». Dins: Atti del XII Convegno ASLI Etimologia e storia di parole. Florència: Cesati. 417-432.

Marfany, Marta (2017). «Poetic tradition and the voice of the translator: the first verse translations of Dante’s Commedia». Enthymema 19. 5-16.

Marfany, Marta (2021). «El Commento sopra la Commedia de Cristoforo Landino: la traducción catalana del Purgatorio». Ínsula 895-896. 14-25.

Martínez-Gil, Víctor (2011). «Antoni d’Espona i de Nuix». Dins: Montserrat Bacardí i Pilar Godayol (dir.). Diccionari de la traducció catalana. Vic: Eumo; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de les Illes Balears; Universitat Jaume I; Universitat de Vic. 184-185.

Mestres, Josep Maria (2012). Cent anys de correcció de textos i normalització a l’Institut d’Estudis Catalans (1907-2007). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Montoliu, Manuel de (trad.) (2021). Dante Alighieri, La vida nova. Barcino: Barcelona.

Parera Somolinos, Raquel (2018). La versió d’Andreu Febrer de la Commedia de Dante. Biografia del traductor, estudi del manuscrit, anàlisi de la traducció i edició dels cants I-XX de l’Inferno. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

Parera Somolinos, Raquel (2020). «Les estratègies de traducció d’Andreu Febrer en la seva versió de la Commedia de Dante». Magnificat 7. 141-164.

Pérez-Jorba, Joan (1910). «Poesia francesa d’avui i d’ara fa poc». Dins: Emili Guanyavents (trad.). Trasplantades: poesies franceses contemporànies. Barcelona: L’Avenç. V-XLVIII.

Pinyol i Torrents, Ramon (2006). «Les escriptores catalanes vuitcentistes i la traducció». Quaderns. Revista de traducció 13. 67-75.

Pinyol i Torrents, Ramon; Ugarte, Xus (2011). «Narcís Verdaguer i Callís». Dins: Montserrat Bacardí i Pilar Godayol (dir.). Diccionari de la traducció catalana. Vic: Eumo; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de les Illes Balears; Universitat Jaume I; Universitat de Vic. 570-571.

Pujol, Dídac (2012). «La creativitat lèxica de Josep Maria de Sagarra: el cas de La Divina Comèdia». Llengua & Literatura 22. 39-62.

Rivarol, Antoine de (trad.) (1867) [1785]. Dante Alighieri, Enfer. París: Bibliothèque Nationale.

Sagarra, Josep Maria de (1935). «La meva traducció de Dant, per Josep Maria de Sagarra». La Veu de Catalunya, 26 de juny. 7.

Salarich i Torrents, Miquel S. (1955). «Antonio de Espona y de Nuix». Ausa 2 (12). 80-84.

Santamaría Pérez, Isabel (2022). «Bulbena i Tosell, Antonio (1854-1946)», Biblioteca Virtual de la Filología Española (BVFE): directorio bibliográfico de gramáticas, diccionarios, obras de ortografía, ortología, prosodia, métrica, diálogos e historia de la lengua.

Serrabassa i Puntí, Pol (2017). «L’Esbart de Vic: un cercle eminentment romàntic». Ausa 28 (180). 395-414.

Ugarte i Ballester, Xus (2005). «Antonio Bulbena, traductor prolífico de clásicos castellanos al catalán: algunas traducciones inéditas». Dins: Miguel Ángel Vega Cernuda i Juan Pedro Pérez Pardo (coord.). La traducción de los clásicos: problemas y perspectivas. Madrid: Universidad Complutense de Madrid; Instituto Universitario de Lenguas Modernas y Traductores 27-37.

Ugarte, Xus (2011a). «Antoni Bulbena i Tusell». Dins: Montserrat Bacardí; Pilar Godayol (dir.). Diccionari de la traducció catalana. Vic: Eumo; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de les Illes Balears; Universitat Jaume I; Universitat de Vic. 97-98.

Ugarte, Xus (2011b). «Llorenç Balanzó i Pons». Dins: Montserrat Bacardí i Pilar Godayol (dir.). Diccionari de la traducció catalana. Vic: Eumo; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de les Illes Balears; Universitat Jaume I; Universitat de Vic. 55.

Verdaguer i Pajerols, M. Àngels; Bacardí, Montserrat (2011). «Emili Guanyavents i Jané». Dins: Montserrat Bacardí; Pilar Godayol (dir.). Diccionari de la traducció catalana. Vic: Vic: Eumo; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de les Illes Balears; Universitat Jaume I; Universitat de Vic. 255-256.

Vidal-Folch, Estanislau (1981). «Llorenç de Balanzó i el seu temps». Serra d’Or 261. 29-31.