Les paraules noves de Dante. Recursos de formació de paraules: característiques
L’última actualització del Vocabolario dantesco que publica l’Accademia della Crusca és de 30 de juliol de 2021. Fins llavors s’han publicat 1.328 paraules que es corresponen a 1.261 lemes diferents (en què s’han tractat agrupadament les variants), tal com es reflecteix a la taula 1:
| categoria gramatical | nre. de mots | nre. de lemes | % |
|---|---|---|---|
| substantiu | 698 | 677 | 53,69 |
| adjectiu | 176 | 165 | 13,08 |
| verb | 435 | 400 | 31,72 |
| adverbi | 19 | 19 | 1,50 |
| 1.328 | 1.261 | 99,99 |
La nostra mostra d’estudi analitzada consta de 59 lemes sense variants, que, pel que fa a la categoria gramatical, es distribueixen de manera similar, tot i que el percentatge de noms i verbs s’ha invertit, tal com es recull a la taula 2:
| categoria gramatical | nre. de casos | % |
|---|---|---|
| substantiu | 18 | 30,51 |
| adjectiu | 10 | 16,95 |
| verb | 30 | 50,85 |
| adverbi | 1 | 1,8 |
| 59 | 99,99 |
En part, aquesta inversió és deguda al fet que moltes de les paraules del Vocabolario dantesco són paraules simples (alba ‘alba’, aquila ‘àguila’, buca ‘boca’, luglio ‘juliol’, veleno ‘verí’, etc.), en què no ha intervingut cap procés de formació de paraules, motiu pel qual queden fora de l’estudi que aquí es presenta.
Per processos de formació de paraules, els lemes analitzats són sobretot construïts per derivació (prefixació i sufixació), mentre que els altres processos tenen una presència quasi anecdòtica (taula 3):
| procés | nre. de casos | % |
|---|---|---|
| derivació > prefixació | 30 | 50,85 |
| derivació > sufixació | 20 | 33,90 |
| composició > composició | 1 | 1,69 |
| composició > composició culta | 1 | 1,69 |
| composició > sintagmació | 1 | 1,69 |
| canvi sintàctic > conversió | 2 | 3,39 |
| altres | 4 | 6,79 |
| 59 | 100,00 |
A la taula 4 es presenta amb detall cadascun dels processos, amb indicació dels afixos o formants en el cas de la derivació i la composició culta, respectivament, i l’estructura en el cas de la composició, la sintagmació i la conversió:
| procés | afix / formant / estructura: casos analitzats |
|---|---|
| prefixació | • a- (6): abbellire, accapricciare, aggroppato -a, aggueffare, appulcrare, assannare • arxi- (1): arximandrita • con- (2): concreato -a, conflare • di- / dis- (8): dilibrare, disbramare, dischiomare, dislagare, dismalare, disnebbiare, disviticchiare, divimare • in- / im- (7): impaniato impaniata, imprunare, inmiare, innanellare, insaporare, insemprare, invetriato -a • ri- [intensiu] (1): rimbombare • s- (4): sfavillare, spolpare, squadernare, stenebrare • tra- (1): tralignare |
| sufixació | • -ano -a (1): litorano -a • -ato -a (1): oltracotato -a • -azzo -a [aspectiu] (1): cagnazzo -a • -eggiare (3): folgoreggiare, pargoleggiare, simoneggiare • -ello -a (1): pecorella • -etto -a [aspectiu] (3): femminetta, parvoletto, timidetto -a • -ezza (2): allegrezza, chiarezza • -mente (1): donnescamente • -mento (1): blandimento • -one [aspectiu] (2): bozzacchione, groppone • -oso -a (1): ronchioso -a • -tore -trice (2): conducitrice, frustatore frustatrice • -zione (1): oppilazione |
| composició | N+N (1): oriafiamma |
| composició culta | geo- (1): geomante |
| sintagmació | N+prep.+N (1): fiordaliso |
| conversió | • N → V (1): piluccare • A → V (1): etternare |
| altres | (4): babbo [compost reduplicatiu], bulicame [creació ad hoc], luculento -a [sufixació (?) analògica sobre suculento], monimento [variació gràfica de monument] |
Comentem a continuació els aspectes més destacables. Dins la prefixació, destaca el prefix a- verbalitzador, de base adjectiva (abbellire) o substantiva (accapricciare), amb el qual es creen verbs de significat causatiu. Així mateix, els prefixos negatius tenen una presència notable, amb di-/dis- (de matís reversiu) i s- (de matís privatiu). El prefix in-/im- dels casos analitzats és, però, un prefix homòfon del prefix in- negatiu que podem trobar a paraules com inconsistenza ‘inconsistència’ o immorale ‘immoral’, sinó el significat causatiu, anàleg al del prefix a-, com a invitriato -a ‘dotat de la consistència del vidre’o insemprare ‘fer etern’, o il·latiu, com a innanellare ‘posar un anell’, relacionat amb el significat locatiu etimològic, que trobem a imprunare ‘tancar amb espines d’aranyó’ o inmiare ‘ficar dins de mi (lit.), identificar-se amb la persona amb qui s’està parlant, coneixent-ne els pensaments i sentiments com si fossin els propis’. En aquests pocs exemples s’observa com Dante transgredeix les regles de formació de paraules d’aquest prefix, el qual crea verbs a partir de paraules de categoria lèxica major, com són els noms i els adjectius, i en crea a partir d’adverbis (sempre) o, fins i tot, pronoms (mi).
Quant a la sufixació, destaca l’ús de sufixos aspectius, tant diminutius (-etto -a, -ello -a) com augmentatius (-one, -azzo -a), tot i que tenen connotacions valoratives afegides: així, tot i que a pecorella (lit. ‘ovella petita’) podem considerar que és un diminutiu estricte, pot ser que tingui associat el tret de [+ afectiu], igual que a parvoletto (actualment pargoletto, d’ús literari per designar ‘criatura petitat’) o fins i tot a l’adjectiu timidetto -a. En canvi, el mateix sufix té el tret [+ pejoratiu] a femminetta que es defineix com ‘dona humil’. Per la seva banda, els sufixos augmentatius presents a groppone i cagnazzo comparteixen aquest tret; en el cas de groppone, reblat per la selecció de gropa ‘gropa’, que es reserva per a la part posterior dels quadrúpedes, aplicat a la part baixa posterior de les persones.
Paraules analitzades
Com ja s’ha esmentat més amunt, s’han analitzat 59 paraules, repartides de manera equitativa entre les tres parts, tal com recull la taula 5:
| cants | paraules analitzades | nre. mots |
|---|---|---|
| Infern | accapricciare, aggroppato, agueffare, appulcrare, assannare, babbo, bulicame, cagnazzo -a, dischiomare, etternare, frustratore frustratrice, groppone, impaniato impaniata, invetriato -a, monimento, oppilazione, pecorella, rimbombare, ronchioso -a, sfavillare, simoneggiare | 21 |
| Purgatori | conducitrice, disbramare, dislagare, dismalare, disnebbiare, disvittichiare, donnescamente, femminetta, fiordaliso, folgoreggiare, geomante, imprunare, innanellare, pargoleggiare, piluccare, spolpare, stenebrare, timidetto -a, tralignare | 19 |
| Paradís | abbellire, allegrezza, archimandrita, blandimento, bozzacchione, chiarezza, concreato -a, conflare, dilibrare, divimare, inmiare, insaporare, insemprare, litorano -a, luculento -a, oltracotato -a, oriafiamma, parvoletto, squadernare | 19 |
| 59 |
De cadascuna d’aquestes paraules s’ha emplenat una fitxa model (vegeu les fitxes completes) en què es consigna la localització (part, cant, vers) en què apareix la paraula, seguida del context (vers sencer), el significat, el procés de formació de paraules que l’ha creat, i el context de cadascuna de les traduccions en què es documenta; la fitxa es clou amb observacions des del punt de vista lexicològic i lexicogràfic.
Dantíssims 