monimento m

localització	Infern, IX, 131
context	e i monimenti son più e men caldi.
significat	tomba constituïda per un sarcòfag de pedra
procés	altres [variació gràfica de monumento]
Febrer (1429)	é son-hi plus e menys les tombes caldes.
Bulbena (1908)	—
Espona (1915)	—
Verdaguer (1921)	i unes més i altres menys aquelles cremen
Balanzó (1924) vers	I, els monuments, son, uns més qu’altres, càlids».
Balanzó (1924) prosa	i hi han monuments més i menys càlids».
Sagarra (1955)	i foc distint a dintre les treballa.
Mira (2000)	i els sepulcres són més o menys calents.»
observacions	Cap traducció segueix l’original (bal-v i bal-p opten per la paraula documentada monument).

luculento -a adj

localització	Paradís, IX, 37 Paradís, XXII, 28
context	Di questa luculenta e cara gioia e la maggiore e la più luculenta
significat	(al Paradís, en referència a les ànimes dels beats) ple de llum
procés	altres (sufixació [?] analògica sobre suculento)
Febrer (1429)	D’esta luent cara joya qui·s veu viu jo luyr sus mil·lers de luzernes
Bulbena (1908)	— la més brillant vingué a mi e-m digué:
Espona (1915)	Désta joia explendent qu’és jeia cara Y la major y ensemps mes relusent
Verdaguer (1921)	—
Balanzó (1924) vers	D’aquesta resplendenta i cara jòia i la major i la més luculenta
Balanzó (1924) prosa	aquí fulgèsc, perque vencé’m la llum d’aquesta estrella I, la major i la més resplendenta d’aquelles marguerides
Sagarra (1955)	D’aquesta joia luculent i cara I la més gran i la més luculent
Mira (2000)	D’aquesta joia preciosa i brillant i la més gran i la més resplendent
observacions	bal-v i sag calquen l’original.

bulicame m

localització	Infern, XII, 117 Infern, XII, 128
context	parea che di quel bulicame uscisse. lo bulicame che sempre si scema,
significat	líquid bullent; dit de la sang del riu Flegetont [Zing. ‘font de la qual l’aigua brota bullint i clapotejant’]
procés	formació rara (Zing.), potser per analogia amb bulicare ‘bullir’
Febrer (1429)	paria que del Bullicam eixís. lo. bullicam que. poch. a poch se scema.
Bulbena (1908)	Mira avall, que ja s’acosta la ribera de sanch ón bullen tots aquells
Espona (1915)	—
Verdaguer (1921)	d’aquella gran xardor eixir semblava. el corrent sangonós, d’aquesta banda.
Balanzó (1924) vers	Sus la bullenta sanc el cap es trèia Que s’hi va fent, la sanc que bull, minvanta
Balanzó (1924) prosa	Pòc més enllà fixà-s el Centàure en una gent qui semblava trèure el cap del bull fins la gola. Tal com veus d’aquesta banda, que el toll va sempre aprimant-se [(una mica més endarrere, però, diu «riu bullent»)]
Sagarra (1955)	del riu, sobre el martiri d’una gent / que amb sang al coll veien passar les hores (v. 116) «Tal com el riu aquí perd valentia (v. 127)
Mira (2000)	fins a la gola de dins d’aquell bull. el nivell del bull va sempre baixant.
observacions	El DCVB recull que bullicam és un “mot inexistent en català, usat únicament del traductor de la Divina Comèdia”, que calca la paraula italiana.

babbo m

localització	Infern, XXXII, 9
context	né da lingua che chiami mamma o babbo.
significat	apel·latiu infantil i familiar per al pare
procés	altres [compost reduplicatiu]
Febrer (1429)	ne de lengua d’infant qui al bras jau.
Bulbena (1908)	—
Espona (1915)	—
Verdaguer (1921)	del total univers el fons descriure.
Balanzó (1924) vers	Ni menys de llengua a demanar bobò
Balanzó (1924) prosa	ni cosa adequada al llenguatge d’infantóns.
Sagarra (1955)	ni de llengua que digui pare i mare
Mira (2000)	ni de llengua que diu mamà o papà.
observacions	bal-v usa un compost reduplicatiu que el DCVB defineix com a ‘llaminadura’. sag evita l’apel·latiu infantil.