localització | Infern, IX, 131 |
context | e i monimenti son più e men caldi. |
significat | tomba constituïda per un sarcòfag de pedra |
procés | altres [variació gràfica de monumento] |
Febrer (1429) | é son-hi plus e menys les tombes caldes. |
Bulbena (1908) | — |
Espona (1915) | — |
Verdaguer (1921) | i unes més i altres menys aquelles cremen |
Balanzó (1924) vers | I, els monuments, son, uns més qu’altres, càlids». |
Balanzó (1924) prosa | i hi han monuments més i menys càlids». |
Sagarra (1955) | i foc distint a dintre les treballa. |
Mira (2000) | i els sepulcres són més o menys calents.» |
observacions |
Cap traducció segueix l’original (bal-v i bal-p opten per la paraula documentada monument).
|
Category Archives: altres
luculento -a adj
localització |
Paradís, IX, 37
Paradís, XXII, 28
|
context |
Di questa luculenta e cara gioia
e la maggiore e la più luculenta
|
significat |
(al Paradís, en referència a les ànimes dels beats) ple de llum
|
procés |
altres (sufixació [?] analògica sobre suculento)
|
Febrer (1429) |
D’esta luent cara joya qui·s veu
viu jo luyr sus mil·lers de luzernes
|
Bulbena (1908) |
—
la més brillant vingué a mi e-m digué:
|
Espona (1915) |
Désta joia explendent qu’és jeia cara
Y la major y ensemps mes relusent
|
Verdaguer (1921) |
—
|
Balanzó (1924) vers |
D’aquesta resplendenta i cara jòia
i la major i la més luculenta
|
Balanzó (1924) prosa |
aquí fulgèsc, perque vencé’m la llum d’aquesta estrella
I, la major i la més resplendenta d’aquelles marguerides
|
Sagarra (1955) |
D’aquesta joia luculent i cara
I la més gran i la més luculent
|
Mira (2000) |
D’aquesta joia preciosa i brillant
i la més gran i la més resplendent
|
observacions |
bal-v i sag calquen l’original.
|
bulicame m
localització |
Infern, XII, 117
Infern, XII, 128
|
context |
parea che di quel bulicame uscisse.
lo bulicame che sempre si scema,
|
significat |
líquid bullent; dit de la sang del riu Flegetont
[Zing. ‘font de la qual l’aigua brota bullint i clapotejant’]
|
procés | formació rara (Zing.), potser per analogia amb bulicare ‘bullir’ |
Febrer (1429) |
paria que del Bullicam eixís.
lo. bullicam que. poch. a poch se scema.
|
Bulbena (1908) |
Mira avall, que ja s’acosta la ribera de sanch ón bullen tots aquells
|
Espona (1915) |
—
|
Verdaguer (1921) |
d’aquella gran xardor eixir semblava.
el corrent sangonós, d’aquesta banda.
|
Balanzó (1924) vers |
Sus la bullenta sanc el cap es trèia
Que s’hi va fent, la sanc que bull, minvanta
|
Balanzó (1924) prosa |
Pòc més enllà fixà-s el Centàure en una gent qui semblava trèure el cap del bull fins la gola.
Tal com veus d’aquesta banda, que el toll va sempre aprimant-se
[(una mica més endarrere, però, diu «riu bullent»)] |
Sagarra (1955) |
del riu, sobre el martiri d’una gent / que amb sang al coll veien passar les hores (v. 116)
«Tal com el riu aquí perd valentia (v. 127)
|
Mira (2000) |
fins a la gola de dins d’aquell bull.
el nivell del bull va sempre baixant.
|
observacions |
El DCVB recull que bullicam és un “mot inexistent en català, usat únicament del traductor de la Divina Comèdia”, que calca la paraula italiana.
|
babbo m
localització | Infern, XXXII, 9 |
context | né da lingua che chiami mamma o babbo. |
significat | apel·latiu infantil i familiar per al pare |
procés |
altres [compost reduplicatiu]
|
Febrer (1429) | ne de lengua d’infant qui al bras jau. |
Bulbena (1908) | — |
Espona (1915) | — |
Verdaguer (1921) | del total univers el fons descriure. |
Balanzó (1924) vers | Ni menys de llengua a demanar bobò |
Balanzó (1924) prosa | ni cosa adequada al llenguatge d’infantóns. |
Sagarra (1955) | ni de llengua que digui pare i mare |
Mira (2000) | ni de llengua que diu mamà o papà. |
observacions |
bal-v usa un compost reduplicatiu que el DCVB defineix com a ‘llaminadura’.
sag evita l’apel·latiu infantil.
|