tralignare v

localització	Purgatori, XIV, 123 Paradís, XII, 90 Paradís, XVI, 58
context	chi far lo possa, tralignando, scuro. ma per colui che siede, che traligna, Se la gente ch’al mondo più traligna
significat	desviar-se (respecte d’un llinatge marcat per usos i costums virtuosos), degenerar moralment
procés	prefixació
Febrer (1429)	qui fer lo puixa, trallinyant, escur mas per aquell qui y seu e qui tralinya, Se la gent qui en lo món pus tralinya
Bulbena (1908)	—
Espona (1915)	— mes pel qui hi séu y degradarla gosa, Si en la gent que en el món mes baxa para
Verdaguer (1921)	qui, esgarriant-se, amb malvestats l’enllori. —
Balanzó (1924) vers	Que pugui, desvïant-se, fer-lo obscur. No d’ella, ans del qui hi seu i mal s’enginya; Si aquella gent qui més malmèt la vinya
Balanzó (1924) prosa	segur és ton nòm, car no s’espera ja qui pugui, errant, obscurir-lo. vèrs els pobres justs, per culpa, nó d’ella, ans del qui hi sèu i es descamina Si aquella gent al món més desvïada
Sagarra (1955)	que cap esgarriat la faci obscura que fa el qui hi seu, i no pel que a ella mira, Si aquella gent que al dret menys es resigna
Mira (2000)	que l’embrute ningú del teu llinatge. sinó perquè qui l’ocupa és corrupte, Si la gent més esgarriada del món
observacions	feb calca el verb prefixat, mantenint també la forma antiga linya (per línia). El DCVB recull trallinyar com a verb antic, italianisme, documentat a feb.

squadernare v

localització	Paradís, XXXIII, 87
context	ciò che per l’universo si squaderna:
significat	revelar, distribuir el contingut de manera fragmentària (fig.)
procés	prefixació
Febrer (1429)	ço qui per l’univerç de desquaterna:
Bulbena (1908)	—
Espona (1915)	açò qu’es l’Univers es desquaderna;
Verdaguer (1921)	—
Balanzó (1924) vers	Co que per l’univèrs es desquaderna
Balanzó (1924) prosa	En sa profunditat, viu que s’interna, lligat en un volúm amb llaç d’amor
Sagarra (1955)	tot el que l’univers desenquaderna
Mira (2000)	allò que en l’univers es desfà en fulls:
observacions	feb, esp i bal-v calquen el patró derivatiu original, però desquadernar no apareix a cap diccionari. sag usa el verb documentat construït sobre el verb prefixat enquadernar.

sfavillare v

localització	Infern, XXIII, 99 Paradís, I, 59 Paradís, VII, 65 Paradís, XIV, 76 Paradís, XVIII, 71 Paradís, XXI, 41 Paradís, XXVIII, 90
context	e che pena è in voi che sì sfavilla? ch’io nol vedessi sfavillar dintorno, ogne livore, ardendo in sé, sfavilla Oh vero sfavillar del Santo Spiro! lo sfavillar de l’amor che lì era in quello sfavillar che ‘nsieme venne, che bolle, come i cerchi sfavillaro.
significat	llançar espurnes, brillar
procés	prefixació
Febrer (1429)	O quall pena havets qu· axí s’espan? que no·l vezés vospirar tot entorn enveja alguna, ardent en si, favil·la O resplendor vera del Sant Espir! lo vospirar de la amor qui lla era en aquell favil·lar qui ensemps vench quand bull, co ·ls sercles tots van favil·lar.
Bulbena (1908)	— Los cercles començaren a guspirejar, com fa lo ferre rohent.
Espona (1915)	— que no’l vejés d’entorn guspirejar lluny tot recer, tant guspireja, ardint, ¡Oh! Com l’Esperit Sant hi guspireja! l’espurnejar d’amor hont resplandia per llur guspirejar, qu’ensemps s’en vé els cercles van, arreu, espurnejar;
Verdaguer (1921)	i quin turment teniu que així es desfoga? —
Balanzó (1924) vers	I què, eix pensar que abrusa la pupila? Que no el veiés tot flamejar entorn De tota aspror, cremant en Sí, és centella Oh, vèr guspirejar del sant Respir! El guspirèig d’amor qu’a dins hi era L’espurnejar aquell que ensems vingué, Bullent, com vân els cèrcs guspirejar.
Balanzó (1924) prosa	I, quina pena patíu, que talment és tan palesada? que no el veiés espurnejar entorn La divinal bondat, que d’ella espolsa tota duresa, en si cremant, flameja tant, Oh, vèr guspirejar del Sant Esperit! I vèia en ‘quella jovïal flamella espurnejar d’amor en l’espurnejar qu’ensems venía I en termenar-se les paraules seves, ferre bullint no d’altra guisa brilla, com vàren resplèndir els susdits cèrcles.
Sagarra (1955)	¿Quin pecat us manté en aquesta fila? que no el veiés guspirejar a l’entorn, per l’enveja, belleses descabdella Oh, ver espurnejar de l’Esperit! l’amor que hi té el festós espurnejar, en llur guspirejar, la banda pia, no és tant l’espurnejar en ferro bullent / com el que en cada cercle es produí
Mira (2000)	Quina pena teniu que brilla tant? que no el veiés tot envoltat d’espurnes ressentiment, crema en si, espurnejant O guspireig ver de l’Esperit Sant!, vaig veure com l’amor treia guspires tot aquell guspireig que vingué alhora, com espurneja el ferro incandescent.
observacions	feb calca favil·lar de l’italià, prescindint del prefix, però aquesta forma no es recull a cap diccionari. La resta de traduccions opten majoritàriament per verbs sufixats (espurnejar, guspirejar, flamejar) o, en algun cas (bal-v) convertits (centellar).

pecorella f

localització	Infern, XXIV, 15 Purgatori, III, 79 Paradís, XXIX, 106
context	e fuor le pecorelle a pascer caccia. Come le pecorelle escon del chiuso sì che le pecorelle, che non sanno,
significat	ovella
procés	sufixació aspectual (diminutiu) [+ afectiu]
Febrer (1429)	les ovelles a péixer fora caça. Com les ovelletes ixen del clus sí que les ovelletes, qui no san,
Bulbena (1908)	—
Espona (1915)	— Les ovelletas ignorant l’engany
Verdaguer (1921)	i el ramat treu, i el porta a la pastura. Com les ovelles surten de la pleta —
Balanzó (1924) vers	I a pasturar, trèu els ramats del jaç Com ixen les ovelles del seu clùs I, aixís, les ovelletes, amb engany
Balanzó (1924) prosa	i trèu els ramats a pasturar. Tal com les ovelletes ixen de la clèda i així les ovelletes ignorantes, tornen del prat
Sagarra (1955)	treu el ramat i el porta a la pastura Com primales que surten de la cleda I, ignorants, les ovelles pel tirany
Mira (2000)	per traure les ovelles a pastura. Com ovelletes que ixen del corral, i així les ovelletes, ignorants,
observacions	feb, esp, bal-v, bal-p i mir fan servir el diminutiu en alguns dels versos.

parvoletto m

localització	Paradís, XXVII, 128
context	solo ne’ parvoletti; poi ciascuna
significat	criatura, infant
procés	sufixació aspectual (diminutiu) [+ afectiu]
Febrer (1429)	solament en los infants; puys cascuna
Bulbena (1908)	—
Espona (1915)	sols entre infants, abáns, fugint, cascuna
Verdaguer (1921)	—
Balanzó (1924) vers	només dels parvulets; i, aprés, cascúna
Balanzó (1924) prosa	retrobades son solament en pàrvuls
Sagarra (1955)	en els infants; mes fugen cadascuna
Mira (2000)	en els infants petits, i després fugen
observacions	bal-v i bal-p prenen la mateixa base que l’original. Només bal-v fa servir el diminutiu.

oriafiamma f

localització	Paradís, XXXI, 127
context	così quella pacifica oriafiamma
significat	estendard suprem (per analogia amb l’estendard de guerra dels reis de França), amb referència a la interpretació generalitzada de flama d’or (probablement per Maria)
procés	composició
Febrer (1429)	tal la pacífica oriaflama
Bulbena (1908)	—
Espona (1915)	Axí aquella pacífica oriflama / s’avivava en el centre, feble fent
Verdaguer (1921)	—
Balanzó (1924) vers	Aixís, en la pacífica oriflama
Balanzó (1924) prosa	així, pacífica oriflama,
Sagarra (1955)	així aquella pacífica oriflama
Mira (2000)	així aquella pacífica oriflama
observacions	Gal·licisme que ja apareix a la crònica de Muntaner (primer terç del segle xiv). El DCVB recull la variant oriaflama de feb.

oltracotato -a adj

localització	Paradís, XVI, 115
context	L’oltracotata schiatta che s’indraca
significat	que es comporta amb arrogància
procés	sufixació (sobre paraula prèviament composta)
Febrer (1429)	La trascontada rassa qui s’endracha
Bulbena (1908)	—
Espona (1915)	La dita raça que’s fa drac, devant
Verdaguer (1921)	—
Balanzó (1924) vers	La presumida raça, que no aplaca
Balanzó (1924) prosa	La presumida casta que és ardida
Sagarra (1955)	La banda que sols és ferocitat
Mira (2000)	El prepotent llinatge que és un drac
observacions	feb recorre a la variant trascontada, formada sobre tracotata, forma italiana del gal·licisme outrecuidié].

luculento -a adj

localització	Paradís, IX, 37 Paradís, XXII, 28
context	Di questa luculenta e cara gioia e la maggiore e la più luculenta
significat	(al Paradís, en referència a les ànimes dels beats) ple de llum
procés	altres (sufixació [?] analògica sobre suculento)
Febrer (1429)	D’esta luent cara joya qui·s veu viu jo luyr sus mil·lers de luzernes
Bulbena (1908)	— la més brillant vingué a mi e-m digué:
Espona (1915)	Désta joia explendent qu’és jeia cara Y la major y ensemps mes relusent
Verdaguer (1921)	—
Balanzó (1924) vers	D’aquesta resplendenta i cara jòia i la major i la més luculenta
Balanzó (1924) prosa	aquí fulgèsc, perque vencé’m la llum d’aquesta estrella I, la major i la més resplendenta d’aquelles marguerides
Sagarra (1955)	D’aquesta joia luculent i cara I la més gran i la més luculent
Mira (2000)	D’aquesta joia preciosa i brillant i la més gran i la més resplendent
observacions	bal-v i sag calquen l’original.

litorano -a adj

localització	Paradís, IX, 88
context	Di quella valle fu’ io litorano
significat	que habita la zona costera
procés	sufixació
Febrer (1429)	D’aquella val fuy eu jus littorà
Bulbena (1908)	—
Espona (1915)	Ribereny d’exa vall se m’infantá
Verdaguer (1921)	—
Balanzó (1924) vers	«D’aquella vall, vaig ésser vallesà
Balanzó (1924) prosa	En la vovera d’eixà vall vaig néixer
Sagarra (1955)	D’aquella vall vaig ésser litorà
Mira (2000)	En les ribes d’aquesta mar vaig nàixer,
observacions	feb i sag calquen l’italià. esp i bal-v recorren a adjectius sufixats sobre bases diverses (ribera i vall).

insemprare v

localització	Paradís, X, 148
context	se non colà dove gioir s’insempra.
significat	restar immutable per sempre
procés	prefixació
Febrer (1429)	si no llasús. on l’alegrar s’ensempre.
Bulbena (1908)	—
Espona (1915)	allá ahont lo gaudir perdura sempre.
Verdaguer (1921)	—
Balanzó (1924) vers	Si no és allà ón el gòig no acaba mai.
Balanzó (1924) prosa	que no pot sentir-se només qu’al Cèl on és-hi etèrn el gaudi.
Sagarra (1955)	allà on la joia és joia sense fi
Mira (2000)	allà on serà per sempre l’alegria.
observacions	feb calca el verb prefixat de l’original.