timidetto -a adj

localització	Purgatori, III, 81
context	timidette atterrando l’occhio e ‘l muso;
significat	vacil·lant i temerós
procés	sufixació aspectual (diminutiu)
Febrer (1429)	porugues, los ulls e·l cap metent jus;
Bulbena (1908)	—
Espona (1915)	temorencas, baxánt els úlls i el més,
Verdaguer (1921)	les altres, morr i ulls a terra, tímides;
Balanzó (1924) vers	Fitant a terra, humils, l’esguard i el mús;
Balanzó (1924) prosa	per venir, llavors, amb púdica faç i honest caminar
Sagarra (1955)	rastrejant de musell en l’herba freda (Ø)
Mira (2000)	tímides, amb morro i ulls abaixats,
observacions	Cap traducció segueix el patró derivatiu original.

simoneggiare v

localització	Infern, XIX, 74
context	che precedetter me simoneggiando,
significat	practicar la simonia
procés	sufixació
Febrer (1429)	qui·m procehíran simonejant
Bulbena (1908)	—
Espona (1915)	—
Verdaguer (1921)	que en fets de simonia em precediren,
Balanzó (1924) vers	Qui em vàren precedir en simonía
Balanzó (1924) prosa	Dessota mon cap són-hi aquells altres qui en simonïejar em precediren
Sagarra (1955)	Sota el meu cap, aquells que en simonia / se m’avançaren, jeuen enterrats
Mira (2000)	que em precediren en la simonia,
observacions	feb i bal-p mantenen el verb sufixat simoniejar, que es recull al DCVB, amb la primera atestació de feb.

ronchioso -a adj

localització	Infern, XXIV, 62
context	ch’era ronchioso, stretto e malagevole,
significat	[amb referència a les roques del vuitè cercle infernal] que té una superfície irregular i accidentada
procés	sufixació
Febrer (1429)	qu· era tot rot, stret e mal asit,
Bulbena (1908)	—
Espona (1915)	—
Verdaguer (1921)	que era rocós, i estret, i de mal trànsit,
Balanzó (1924) vers	Qu’era escabrós, estrèt i malagèvol
Balanzó (1924) prosa	que era pedregós, estrèt i de mal petjar,
Sagarra (1955)	que era de mal anar, estret i rocós
Mira (2000)	com no l’havia sentit mai encara
observacions	En italià, ronchioso -a està format sobre ronchio, variant de rocchio, entesa com a roccia ‘roca’. ver i bal-p recorren a un derivat amb el mateix sufix. bal-v usa el cultisme escabrós, de significat anàleg a l’original.

pecorella f

localització	Infern, XXIV, 15 Purgatori, III, 79 Paradís, XXIX, 106
context	e fuor le pecorelle a pascer caccia. Come le pecorelle escon del chiuso sì che le pecorelle, che non sanno,
significat	ovella
procés	sufixació aspectual (diminutiu) [+ afectiu]
Febrer (1429)	les ovelles a péixer fora caça. Com les ovelletes ixen del clus sí que les ovelletes, qui no san,
Bulbena (1908)	—
Espona (1915)	— Les ovelletas ignorant l’engany
Verdaguer (1921)	i el ramat treu, i el porta a la pastura. Com les ovelles surten de la pleta —
Balanzó (1924) vers	I a pasturar, trèu els ramats del jaç Com ixen les ovelles del seu clùs I, aixís, les ovelletes, amb engany
Balanzó (1924) prosa	i trèu els ramats a pasturar. Tal com les ovelletes ixen de la clèda i així les ovelletes ignorantes, tornen del prat
Sagarra (1955)	treu el ramat i el porta a la pastura Com primales que surten de la cleda I, ignorants, les ovelles pel tirany
Mira (2000)	per traure les ovelles a pastura. Com ovelletes que ixen del corral, i així les ovelletes, ignorants,
observacions	feb, esp, bal-v, bal-p i mir fan servir el diminutiu en alguns dels versos.

parvoletto m

localització	Paradís, XXVII, 128
context	solo ne’ parvoletti; poi ciascuna
significat	criatura, infant
procés	sufixació aspectual (diminutiu) [+ afectiu]
Febrer (1429)	solament en los infants; puys cascuna
Bulbena (1908)	—
Espona (1915)	sols entre infants, abáns, fugint, cascuna
Verdaguer (1921)	—
Balanzó (1924) vers	només dels parvulets; i, aprés, cascúna
Balanzó (1924) prosa	retrobades son solament en pàrvuls
Sagarra (1955)	en els infants; mes fugen cadascuna
Mira (2000)	en els infants petits, i després fugen
observacions	bal-v i bal-p prenen la mateixa base que l’original. Només bal-v fa servir el diminutiu.

pargoleggiare v

localització	Purgatori, XVI, 87
context	che piangendo e ridendo pargoleggia,
significat	viure en les maneres típiques de la infantesa (amb especial referència a la ingenuïtat i la volubilitat típiques de les primeres etapes de la vida)
procés	sufixació
Febrer (1429)	qu·adés plorant, adés en rient mama
Bulbena (1908)	—
Espona (1915)	vatx á parlar / qual fama’l temps amaga sets sa llosa
Verdaguer (1921)	que, plorant i rient, fa ninoiades,
Balanzó (1924) vers	a guisa de ninèta / Que plòra o ríu, segons com se li escàu,
Balanzó (1924) prosa	tal com una nineta que rîent i plorant criatureja
Sagarra (1955)	i salta entre rialla i ploricó
Mira (2000)	que riu, plora i juga com un infant:
observacions	bal-p proposa criaturejar, que segueix el mateix patró derivatiu que l’original.

oppilazione f

localització	Infern, XXIV, 114
context	o d’altra oppilazion che lega l’omo,
significat	oclusió sobtada de canals anatòmics (que causa l’epilèpsia)
procés	sufixació
Febrer (1429)	o altra opilaçió qui ligua l’hom
Bulbena (1908)	—
Espona (1915)	—
Verdaguer (1921)	o si és algun dels mals que l’home minen,
Balanzó (1924) vers	O un’altra opilació que lliga els homes
Balanzó (1924) prosa	o bé altra opilació que lliga a l’home
Sagarra (1955)	o un d’aquells mals que van minant un hom,
Mira (2000)	o per una obstrucció que el paralitza
observacions	feb, bal-v i bal-p fan servir el mateix cultisme, documentat ja al segle xiv (DCVB).

oltracotato -a adj

localització	Paradís, XVI, 115
context	L’oltracotata schiatta che s’indraca
significat	que es comporta amb arrogància
procés	sufixació (sobre paraula prèviament composta)
Febrer (1429)	La trascontada rassa qui s’endracha
Bulbena (1908)	—
Espona (1915)	La dita raça que’s fa drac, devant
Verdaguer (1921)	—
Balanzó (1924) vers	La presumida raça, que no aplaca
Balanzó (1924) prosa	La presumida casta que és ardida
Sagarra (1955)	La banda que sols és ferocitat
Mira (2000)	El prepotent llinatge que és un drac
observacions	feb recorre a la variant trascontada, formada sobre tracotata, forma italiana del gal·licisme outrecuidié].

litorano -a adj

localització	Paradís, IX, 88
context	Di quella valle fu’ io litorano
significat	que habita la zona costera
procés	sufixació
Febrer (1429)	D’aquella val fuy eu jus littorà
Bulbena (1908)	—
Espona (1915)	Ribereny d’exa vall se m’infantá
Verdaguer (1921)	—
Balanzó (1924) vers	«D’aquella vall, vaig ésser vallesà
Balanzó (1924) prosa	En la vovera d’eixà vall vaig néixer
Sagarra (1955)	D’aquella vall vaig ésser litorà
Mira (2000)	En les ribes d’aquesta mar vaig nàixer,
observacions	feb i sag calquen l’italià. esp i bal-v recorren a adjectius sufixats sobre bases diverses (ribera i vall).

groppone m

localització	Infern, XXI, 101
context	diceva l’un con l’altro, «in sul groppone?»
significat	part posterior del tronc
procés	sufixació aspectual (augmentatiu) [+ despectiu]
Febrer (1429)	l’un ab l’autre, «de sobre del cropó?».
Bulbena (1908)	—
Espona (1915)	—
Verdaguer (1921)	El ganxo preparant, —¿Vols que l’eixarpi / pel carpó? —llavors deien l’un a l’altre
Balanzó (1924) vers	Ens dèien l’un a l’altre, «va al carpó?»
Balanzó (1924) prosa	dèia l’un a l’altre, «sùs el carpó?»
Sagarra (1955)	deien: «vols que els hi enfonsi en el carpó?»
Mira (2000)	a l’altre: «Vols que li pegue en la gropa?»
observacions	La paraula carpó és la forma triada per totes les traduccions, que designa l’‘os que forma l’extremitat inferior de l’espinada’. mir manté la base de l’original italià gropa.