tralignare v

localització	Purgatori, XIV, 123 Paradís, XII, 90 Paradís, XVI, 58
context	chi far lo possa, tralignando, scuro. ma per colui che siede, che traligna, Se la gente ch’al mondo più traligna
significat	desviar-se (respecte d’un llinatge marcat per usos i costums virtuosos), degenerar moralment
procés	prefixació
Febrer (1429)	qui fer lo puixa, trallinyant, escur mas per aquell qui y seu e qui tralinya, Se la gent qui en lo món pus tralinya
Bulbena (1908)	—
Espona (1915)	— mes pel qui hi séu y degradarla gosa, Si en la gent que en el món mes baxa para
Verdaguer (1921)	qui, esgarriant-se, amb malvestats l’enllori. —
Balanzó (1924) vers	Que pugui, desvïant-se, fer-lo obscur. No d’ella, ans del qui hi seu i mal s’enginya; Si aquella gent qui més malmèt la vinya
Balanzó (1924) prosa	segur és ton nòm, car no s’espera ja qui pugui, errant, obscurir-lo. vèrs els pobres justs, per culpa, nó d’ella, ans del qui hi sèu i es descamina Si aquella gent al món més desvïada
Sagarra (1955)	que cap esgarriat la faci obscura que fa el qui hi seu, i no pel que a ella mira, Si aquella gent que al dret menys es resigna
Mira (2000)	que l’embrute ningú del teu llinatge. sinó perquè qui l’ocupa és corrupte, Si la gent més esgarriada del món
observacions	feb calca el verb prefixat, mantenint també la forma antiga linya (per línia). El DCVB recull trallinyar com a verb antic, italianisme, documentat a feb.

timidetto -a adj

localització	Purgatori, III, 81
context	timidette atterrando l’occhio e ‘l muso;
significat	vacil·lant i temerós
procés	sufixació aspectual (diminutiu)
Febrer (1429)	porugues, los ulls e·l cap metent jus;
Bulbena (1908)	—
Espona (1915)	temorencas, baxánt els úlls i el més,
Verdaguer (1921)	les altres, morr i ulls a terra, tímides;
Balanzó (1924) vers	Fitant a terra, humils, l’esguard i el mús;
Balanzó (1924) prosa	per venir, llavors, amb púdica faç i honest caminar
Sagarra (1955)	rastrejant de musell en l’herba freda (Ø)
Mira (2000)	tímides, amb morro i ulls abaixats,
observacions	Cap traducció segueix el patró derivatiu original.

stenebrare v

localització	Purgatori, XXII, 62
context	ti stenebraron sì, che tu drizzasti
significat	alliberar de les tenebres (fig.)
procés	prefixació
Febrer (1429)	te desentenebrà, que tu drecest
Bulbena (1908)	Quín astre, donchs, replicà Virgili, ha foragitat les tenébres qui’t voltaven
Espona (1915)	—
Verdaguer (1921)	talment es dissipà, que dirigires,
Balanzó (1924) vers	Et desentenebràren, que girares,
Balanzó (1924) prosa	et desentenebràren que rera el Pastor, després, gïressis vèles?»
Sagarra (1955)	et desentenebrà, tant, que menares
Mira (2000)	et llevà les tenebres quan alçares
observacions	feb, bal-p, bal-p i sag usen el verb documentat (DCVB, DIEC2), construït sobre el verb prefixat entenebrar.

spolpare v

localització	Purgatori, XXIV, 80
context	di giorno in giorno più di ben si spolpa,
significat	empobrir-se (fig.)
procés	prefixació
Febrer (1429)	de jorn en jorn pus de bé se despolpa
Bulbena (1908)	—
Espona (1915)	—
Verdaguer (1921)	més, cada dia, de bondats despulla’s
Balanzó (1924) vers	De dia en dia més del bé s’espulpa
Balanzó (1924) prosa	de jorn en jorn s’espulpa de béns
Sagarra (1955)	Perquè la meva pàtria, més dejuna / cada dia la trobo de bondat
Mira (2000)	dia a dia es descarna del bé
observacions	feb, bal-v i bal-p mantenen el patró derivatiu original, amb la mateixa base. El DCVB recull despolpar com a italianisme, amb la primera documentació de feb. feb i mir mantenen el patró, però canvien la base.

piluccare v

localització	Purgatori, XXIV, 39
context	de la giustizia che sì li pilucca.
significat	consumir a poc a poc amb turments incessants (fig.)
procés	conversió
Febrer (1429)	de la justícia qu·axí pelluca.
Bulbena (1908)	—
Espona (1915)	—
Verdaguer (1921)	del càstig que talment el rosegava.
Balanzó (1924) vers	De la Justícia, que tan fòrt li truca
Balanzó (1924) prosa	allà on ell sentía la llarga de la justícia
Sagarra (1955)	sofria la justícia que el pelluca.
Mira (2000)	de la justícia rosegant tan fort.
observacions	feb i sag usen pellucar, verb documentat ja a Llull (DCVB), i que els diccionaris recullen amb el significat de ‘prendre (un menjar) a miques’.

pecorella f

localització	Infern, XXIV, 15 Purgatori, III, 79 Paradís, XXIX, 106
context	e fuor le pecorelle a pascer caccia. Come le pecorelle escon del chiuso sì che le pecorelle, che non sanno,
significat	ovella
procés	sufixació aspectual (diminutiu) [+ afectiu]
Febrer (1429)	les ovelles a péixer fora caça. Com les ovelletes ixen del clus sí que les ovelletes, qui no san,
Bulbena (1908)	—
Espona (1915)	— Les ovelletas ignorant l’engany
Verdaguer (1921)	i el ramat treu, i el porta a la pastura. Com les ovelles surten de la pleta —
Balanzó (1924) vers	I a pasturar, trèu els ramats del jaç Com ixen les ovelles del seu clùs I, aixís, les ovelletes, amb engany
Balanzó (1924) prosa	i trèu els ramats a pasturar. Tal com les ovelletes ixen de la clèda i així les ovelletes ignorantes, tornen del prat
Sagarra (1955)	treu el ramat i el porta a la pastura Com primales que surten de la cleda I, ignorants, les ovelles pel tirany
Mira (2000)	per traure les ovelles a pastura. Com ovelletes que ixen del corral, i així les ovelletes, ignorants,
observacions	feb, esp, bal-v, bal-p i mir fan servir el diminutiu en alguns dels versos.

pargoleggiare v

localització	Purgatori, XVI, 87
context	che piangendo e ridendo pargoleggia,
significat	viure en les maneres típiques de la infantesa (amb especial referència a la ingenuïtat i la volubilitat típiques de les primeres etapes de la vida)
procés	sufixació
Febrer (1429)	qu·adés plorant, adés en rient mama
Bulbena (1908)	—
Espona (1915)	vatx á parlar / qual fama’l temps amaga sets sa llosa
Verdaguer (1921)	que, plorant i rient, fa ninoiades,
Balanzó (1924) vers	a guisa de ninèta / Que plòra o ríu, segons com se li escàu,
Balanzó (1924) prosa	tal com una nineta que rîent i plorant criatureja
Sagarra (1955)	i salta entre rialla i ploricó
Mira (2000)	que riu, plora i juga com un infant:
observacions	bal-p proposa criaturejar, que segueix el mateix patró derivatiu que l’original.

innanellare v

localització	Purgatori, V, 135
context	salsi colui che ‘nnanellata pria
significat	una dona, unir-se a un home amb l’anell nupcial
procés	prefixació
Febrer (1429)	com sab cell qui anellada m’avia
Bulbena (1908)	bé sap lo meu traspas aquell qui, lo jórn de les sposalles, lo meu dit engalanà ab un rich anell.
Espona (1915)	be ho sáp aquéll que ja anellát m’habia, / abans de desposarme ab la sua gemma.
Verdaguer (1921)	ho sap aquell que, havent-me ans enjoiada / amb son anell, va dur-me als esposoris
Balanzó (1924) vers	Bé ho sab aquell qui, en llòc segón, prenía / la meva mà, posant-me al dit sa gemma.
Balanzó (1924) prosa	Ho sab bé qui, ennellada primer, m’havia desposat amb son joiell.»
Sagarra (1955)	i ho sap aquell que a l’esposori havia / posat en el meu dit la seva gemma
Mira (2000)	i ho sap bé qui, en casar-nos, ja m’havia / posat al dit l’anell amb una gemma.
observacions	Només bal-p reprodueix el verb prefixat original amb ennellar. feb i esp fan servir el verb format per conversió anellar, amb un significat diferent del que recullen els diccionaris.

imprunare v

localització	Purgatori, IV, 19
context	Maggiore aperta molte volte impruna
significat	tancar un pas amb espines d’aranyó
procés	prefixació
Febrer (1429)	Major trespàs vetz quant ab una / forcada poca d’espines o tronchs /. l’hom de la vila quand lo rahim enbruna
Bulbena (1908)	Lo virany que lo vilajà rubleix de spines no ofer un pas tan aspre com lo camí per ón nos calgué entrar.
Espona (1915)	Sovint mes ampla pás tapa, tot dhuna.
Verdaguer (1921)	Portell més ample, a voltes, embardissa, / d’argelagues amb una forcadeta / el comparet, quan els raïms verolen
Balanzó (1924) vers	Forats majors, sovint, amb terra i runa / I una forcada de matolls i espines, / Tapa, el pagès, quan el raïm s’embruna.
Balanzó (1924) prosa	Ben sovint, el pagès, amb una forcada de gatoses, tapa forats majors, en atançarse el veròl dels raims
Sagarra (1955)	Deixa un espai més ample el camperol / si amb forcat d’argelaga o prunyonera / salva la vinya en començar el verol,
Mira (2000)	Un forat més ample tapa en la tanca, / sols amb una forcada d’argelagues, / l’home del camp quan madura el raïm.
observacions	En italià, pruno designa l’aranyó o les seves espines, a partir del qual es crea el verb per prefixació. feb (i més endavant bal-v) calquen el verb embrunar, que el DCVB recull amb el significat de ‘tornar bru o negrós’, tot i que apunta que l’etimologia és “més aviat pres de l’italià imbrunare”. També afegeix el comentari que “és paraula purament literària” (primera documentació és de feb, i també hi ha un exemple de Salvà). La resta de traduccions segueixen en l’àmbit botànic, però sense derivació.

geomante m

localització	Purgatori, XIX, 4
context	—quando i geomanti lor Maggior Fortuna
significat	persona que practica l’art de predir el futur interpretant punts i línies traçades a terra
procés	composició culta
Febrer (1429)	—quand geomantz la lur Major Fortuna
Bulbena (1908)	—
Espona (1915)	—
Verdaguer (1921)	quan llur major fortuna els geomàntics
Balanzó (1924) vers	Que els geomàntics, llur major fortuna
Balanzó (1924) prosa	quan els geomàntics veuen llur major sort
Sagarra (1955)	i els geomàntics llur Major Fortuna
Mira (2000)	abans de l’alba, quan els geomàntics veuen
observacions	Excepte feb, que calca l’italià, la resta de traduccions fan servir el substantiu documentat geomàntic.