tralignare v

localització	Purgatori, XIV, 123 Paradís, XII, 90 Paradís, XVI, 58
context	chi far lo possa, tralignando, scuro. ma per colui che siede, che traligna, Se la gente ch’al mondo più traligna
significat	desviar-se (respecte d’un llinatge marcat per usos i costums virtuosos), degenerar moralment
procés	prefixació
Febrer (1429)	qui fer lo puixa, trallinyant, escur mas per aquell qui y seu e qui tralinya, Se la gent qui en lo món pus tralinya
Bulbena (1908)	—
Espona (1915)	— mes pel qui hi séu y degradarla gosa, Si en la gent que en el món mes baxa para
Verdaguer (1921)	qui, esgarriant-se, amb malvestats l’enllori. —
Balanzó (1924) vers	Que pugui, desvïant-se, fer-lo obscur. No d’ella, ans del qui hi seu i mal s’enginya; Si aquella gent qui més malmèt la vinya
Balanzó (1924) prosa	segur és ton nòm, car no s’espera ja qui pugui, errant, obscurir-lo. vèrs els pobres justs, per culpa, nó d’ella, ans del qui hi sèu i es descamina Si aquella gent al món més desvïada
Sagarra (1955)	que cap esgarriat la faci obscura que fa el qui hi seu, i no pel que a ella mira, Si aquella gent que al dret menys es resigna
Mira (2000)	que l’embrute ningú del teu llinatge. sinó perquè qui l’ocupa és corrupte, Si la gent més esgarriada del món
observacions	feb calca el verb prefixat, mantenint també la forma antiga linya (per línia). El DCVB recull trallinyar com a verb antic, italianisme, documentat a feb.

stenebrare v

localització	Purgatori, XXII, 62
context	ti stenebraron sì, che tu drizzasti
significat	alliberar de les tenebres (fig.)
procés	prefixació
Febrer (1429)	te desentenebrà, que tu drecest
Bulbena (1908)	Quín astre, donchs, replicà Virgili, ha foragitat les tenébres qui’t voltaven
Espona (1915)	—
Verdaguer (1921)	talment es dissipà, que dirigires,
Balanzó (1924) vers	Et desentenebràren, que girares,
Balanzó (1924) prosa	et desentenebràren que rera el Pastor, després, gïressis vèles?»
Sagarra (1955)	et desentenebrà, tant, que menares
Mira (2000)	et llevà les tenebres quan alçares
observacions	feb, bal-p, bal-p i sag usen el verb documentat (DCVB, DIEC2), construït sobre el verb prefixat entenebrar.

squadernare v

localització	Paradís, XXXIII, 87
context	ciò che per l’universo si squaderna:
significat	revelar, distribuir el contingut de manera fragmentària (fig.)
procés	prefixació
Febrer (1429)	ço qui per l’univerç de desquaterna:
Bulbena (1908)	—
Espona (1915)	açò qu’es l’Univers es desquaderna;
Verdaguer (1921)	—
Balanzó (1924) vers	Co que per l’univèrs es desquaderna
Balanzó (1924) prosa	En sa profunditat, viu que s’interna, lligat en un volúm amb llaç d’amor
Sagarra (1955)	tot el que l’univers desenquaderna
Mira (2000)	allò que en l’univers es desfà en fulls:
observacions	feb, esp i bal-v calquen el patró derivatiu original, però desquadernar no apareix a cap diccionari. sag usa el verb documentat construït sobre el verb prefixat enquadernar.

spolpare v

localització	Purgatori, XXIV, 80
context	di giorno in giorno più di ben si spolpa,
significat	empobrir-se (fig.)
procés	prefixació
Febrer (1429)	de jorn en jorn pus de bé se despolpa
Bulbena (1908)	—
Espona (1915)	—
Verdaguer (1921)	més, cada dia, de bondats despulla’s
Balanzó (1924) vers	De dia en dia més del bé s’espulpa
Balanzó (1924) prosa	de jorn en jorn s’espulpa de béns
Sagarra (1955)	Perquè la meva pàtria, més dejuna / cada dia la trobo de bondat
Mira (2000)	dia a dia es descarna del bé
observacions	feb, bal-v i bal-p mantenen el patró derivatiu original, amb la mateixa base. El DCVB recull despolpar com a italianisme, amb la primera documentació de feb. feb i mir mantenen el patró, però canvien la base.

sfavillare v

localització	Infern, XXIII, 99 Paradís, I, 59 Paradís, VII, 65 Paradís, XIV, 76 Paradís, XVIII, 71 Paradís, XXI, 41 Paradís, XXVIII, 90
context	e che pena è in voi che sì sfavilla? ch’io nol vedessi sfavillar dintorno, ogne livore, ardendo in sé, sfavilla Oh vero sfavillar del Santo Spiro! lo sfavillar de l’amor che lì era in quello sfavillar che ‘nsieme venne, che bolle, come i cerchi sfavillaro.
significat	llançar espurnes, brillar
procés	prefixació
Febrer (1429)	O quall pena havets qu· axí s’espan? que no·l vezés vospirar tot entorn enveja alguna, ardent en si, favil·la O resplendor vera del Sant Espir! lo vospirar de la amor qui lla era en aquell favil·lar qui ensemps vench quand bull, co ·ls sercles tots van favil·lar.
Bulbena (1908)	— Los cercles començaren a guspirejar, com fa lo ferre rohent.
Espona (1915)	— que no’l vejés d’entorn guspirejar lluny tot recer, tant guspireja, ardint, ¡Oh! Com l’Esperit Sant hi guspireja! l’espurnejar d’amor hont resplandia per llur guspirejar, qu’ensemps s’en vé els cercles van, arreu, espurnejar;
Verdaguer (1921)	i quin turment teniu que així es desfoga? —
Balanzó (1924) vers	I què, eix pensar que abrusa la pupila? Que no el veiés tot flamejar entorn De tota aspror, cremant en Sí, és centella Oh, vèr guspirejar del sant Respir! El guspirèig d’amor qu’a dins hi era L’espurnejar aquell que ensems vingué, Bullent, com vân els cèrcs guspirejar.
Balanzó (1924) prosa	I, quina pena patíu, que talment és tan palesada? que no el veiés espurnejar entorn La divinal bondat, que d’ella espolsa tota duresa, en si cremant, flameja tant, Oh, vèr guspirejar del Sant Esperit! I vèia en ‘quella jovïal flamella espurnejar d’amor en l’espurnejar qu’ensems venía I en termenar-se les paraules seves, ferre bullint no d’altra guisa brilla, com vàren resplèndir els susdits cèrcles.
Sagarra (1955)	¿Quin pecat us manté en aquesta fila? que no el veiés guspirejar a l’entorn, per l’enveja, belleses descabdella Oh, ver espurnejar de l’Esperit! l’amor que hi té el festós espurnejar, en llur guspirejar, la banda pia, no és tant l’espurnejar en ferro bullent / com el que en cada cercle es produí
Mira (2000)	Quina pena teniu que brilla tant? que no el veiés tot envoltat d’espurnes ressentiment, crema en si, espurnejant O guspireig ver de l’Esperit Sant!, vaig veure com l’amor treia guspires tot aquell guspireig que vingué alhora, com espurneja el ferro incandescent.
observacions	feb calca favil·lar de l’italià, prescindint del prefix, però aquesta forma no es recull a cap diccionari. La resta de traduccions opten majoritàriament per verbs sufixats (espurnejar, guspirejar, flamejar) o, en algun cas (bal-v) convertits (centellar).

rimbombare v

localització	Infern, VI, 99 Infern, XVI, 100
context	udirà quel ch’in etterno rimbomba. rimbomba là sovra San Benedetto
significat	un so, ressonar de manera fosca i estrepitosa com un tro
procés	prefixació
Febrer (1429)	hoïrà ·l ço qu· eternalment rimbonba. retomba lla desobre Sant Benet
Bulbena (1908)	— retrunyint inunda los camps de Sant-Benet
Espona (1915)	—
Verdaguer (1921)	i oirà allò que eternament ressona. retruny allà damunt San Benedetto
Balanzó (1924) vers	El jutjament oïnt qu’etern rimbomba. Retruny allà damunt de Sant Benet
Balanzó (1924) prosa	i ourà la sentència que retruny eternament. fressejà sús de Sant Benet
Sagarra (1955)	i escoltaran dempeus l’etern destí (v. 98) i que retruny damunt de Sant Benet
Mira (2000)	i sentirà com un retruny etern. tal com m’havia manat el meu guia,
observacions	feb i bal-v calquen el verb italià, que es recull al DCVB com a italianisme, amb la primera atestació de feb (i més tard usat per Llorente).

invetriato -a adj

localització	Infern, XXXIII, 128
context	le ‘nvetrïate lagrime dal volto,
significat	esdevingut sòlid i transparent com el vidre; congelat
procés	prefixació
Febrer (1429)	les envidrades làgremes del volt
Bulbena (1908)	—
Espona (1915)	apar en tú, com llum de llum, refléx
Verdaguer (1921)	les envidrades llàgrimes del rostre,
Balanzó (1924) vers	Trèguis-me els vidres dels meus ulls al vòlt,
Balanzó (1924) prosa	I per tal que tu més volenterós em trèguis les envidriades llàgrimes del rostre
Sagarra (1955)	en els meus ulls, llevant-ne el vidre espès
Mira (2000)	les llàgrimes de vidre de la cara,
observacions	feb, ver i bal-p mantenen el verb prefixat com en l’original.

insemprare v

localització	Paradís, X, 148
context	se non colà dove gioir s’insempra.
significat	restar immutable per sempre
procés	prefixació
Febrer (1429)	si no llasús. on l’alegrar s’ensempre.
Bulbena (1908)	—
Espona (1915)	allá ahont lo gaudir perdura sempre.
Verdaguer (1921)	—
Balanzó (1924) vers	Si no és allà ón el gòig no acaba mai.
Balanzó (1924) prosa	que no pot sentir-se només qu’al Cèl on és-hi etèrn el gaudi.
Sagarra (1955)	allà on la joia és joia sense fi
Mira (2000)	allà on serà per sempre l’alegria.
observacions	feb calca el verb prefixat de l’original.

insaporare v

localització	Paradís, XXXI, 9
context	là dove suo laboro s’insapora,
significat	agafar gust
procés	prefixació
Febrer (1429)	allà ahon son labor s’ensabora,
Bulbena (1908)	—
Espona (1915)	ahont la mél preuada s’hi labora
Verdaguer (1921)	—
Balanzó (1924) vers	Allà ón la tasca seva s’assabora
Balanzó (1924) prosa	allà ón devé la seva tasca mèl;
Sagarra (1955)	i en saborós treball dolça mel plora,
Mira (2000)	allà on el seu treball ja és tot sabor
observacions	feb calca el verb ensaborar de l’italià (al DCVB és l’única atestació que se’n dona). bal-v canvia el prefix per a-, assaborar, documentat ja a Llull i March (tot i que contemporàniament es privilegia el verb de la tercera conjugació).

innanellare v

localització	Purgatori, V, 135
context	salsi colui che ‘nnanellata pria
significat	una dona, unir-se a un home amb l’anell nupcial
procés	prefixació
Febrer (1429)	com sab cell qui anellada m’avia
Bulbena (1908)	bé sap lo meu traspas aquell qui, lo jórn de les sposalles, lo meu dit engalanà ab un rich anell.
Espona (1915)	be ho sáp aquéll que ja anellát m’habia, / abans de desposarme ab la sua gemma.
Verdaguer (1921)	ho sap aquell que, havent-me ans enjoiada / amb son anell, va dur-me als esposoris
Balanzó (1924) vers	Bé ho sab aquell qui, en llòc segón, prenía / la meva mà, posant-me al dit sa gemma.
Balanzó (1924) prosa	Ho sab bé qui, ennellada primer, m’havia desposat amb son joiell.»
Sagarra (1955)	i ho sap aquell que a l’esposori havia / posat en el meu dit la seva gemma
Mira (2000)	i ho sap bé qui, en casar-nos, ja m’havia / posat al dit l’anell amb una gemma.
observacions	Només bal-p reprodueix el verb prefixat original amb ennellar. feb i esp fan servir el verb format per conversió anellar, amb un significat diferent del que recullen els diccionaris.